Histoire & Géographie

Notre village, notre histoire...

Décrire en quelques lignes le lieu où l’on est né, où l’on a tous ses souvenirs d’enfance, où l’on continue à vivre, n’est pas chose facile.
Par pudeur d’abord, on n’ose pas étaler l’amour que nous inspirent ces pierres roulées mêlées aux vieux cayrous, le plaisir que l’on trouve à se promener le long d’une plage, les pieds caressés par les vagues.
Il n’est pas facile de parler de ces habitants que l’on croise et avec qui on parle tranquillement des choses de la vie.
Il est peut-être prétentieux de raconter la façon dont on accueille le vacancier qui en quelques saisons devient un ami et que l’on voit un jour, venir de ses brumes du nord pour s’installer définitivement sur le village.
Ce n’est pas facile mais cela fait tellement plaisir de dire que son village a bien évolué, sans oublier ses racines et en toute modestie, cela fait du bien de dire entre amis : « on est bien à Sainte Marie ! ».

Pierre Roig
Conseiller Général
Maire de Sainte Marie la Mer

El nostre poble, la nostra història
Descriure amb poques línies el lloc a on hom és naixit, on hom té tot els seus records d’infantesa, on hom continua vivint, no és pas cosa fàcil. Per pudor primer, hom gosa pas a difondre l’amor que nos inspiren aquestes pedres arrodonides i barrejades amb vells maons, el plaer que hom troba a passejar-se al llarg d’una platja, els peus amanyagats per les ones. No és fàcil parlar d’aqueixos pobletans que hom creua i amb els quals hom xarra tranquil·lament de les coses de la vida. Pot ser agosarat de contar la manera com hom acull l’estiuejant qui amb poques temporades esdevé un amic i que hom veu algun dia, venir de les seves boires del nord per instal·lar-se per sempre dins del poble. No és pas fàcil, però això és talment un plaer, de dir del seu poble que ha ben evolucionat, sense oblidar les seves arrels i amb tota humilitat, fa goig de dir-se entre amics: “aquí sem, ben bé, a Santa Maria!”.
Pierre Roig
Batlle de Santa Maria la Mar

Proverbe Catalan / Proverbi català

Canet i Santa Maria se van pas fer amb un dia. – Canet et Sainte Marie n’ont pas été édifiés en un jour.

Le nom de mon village
Le nom de Sainte Marie apparaît pour la première fois en 1150.
Ce nom, probablement celui d’une famille seigneuriale locale est aussi un hommage à la vierge Marie. Antérieurement le village s’appelait Pabirans : mot ancien, qui indiquait la position primitive du village installé sur une butte parmi les marécages.

 

El nom del nostre poble
El nom de Santa Maria apareix per primera vegada en 1150. Aquest nom, probablement el d’una família senyorial local és també un homenatge a la Verge Maria. Prèviament, el poble es deia Pabirans: paraula antiga, que indicava la posició primitiva del poble, instal·lat sobre un monticle entre els pantans.
Mon village au fil de temps

Les origines
C’est en 982, que le village apparaît pour la première fois sous le nom de Pabirans dans un acte du Roi Lothaire. C’est aussi dans cet acte, qu’est mentionné le hameau de Bigueranes dont l’église est dédiée à Saint-André.
En 990, ce hameau est appelé « Villa Bigaranas », cette mention nous invite à penser, que l’origine du village était une ancienne « villae » romaine, grande propriété agricole sur laquelle le hameau s’était développé.

Els orígens
En 982 el poble apareix per la primera vegada sobre el nom de Pabirans en una acta del rei Lotari. També en aquesta acta és mencionat el poblet de Bigueranes del qual l’església és dedicada a Sant Andreu. En 990 el poblet va ser anomenat “Villa Bigaranes”. Aquesta menció ens fa pensar que l’origen del poble era una “villae romana”: gran propietat agrícola sobre la qual el poblet s’havia desenvolupat.

Le moyen-âge
En 1197, Ramon seigneur de Canet et de Saint Marie obtient le privilège de fortifier le village.
Cet acte signé par Pierre d’Aragon, scele définitvement le destin de Sainte Marie. Les remparts érigés, la population voisine déserte le hameau de Sainte-André de Bigueranes, au profit de la protection de la nouvelle enceinte. Ce village disparaît en trois siècles, seule l’église, défiant le temps résistera jusqu’au XIXème siècle.
La période du XIVème au XVIème siècles, est marquée par la fréquence des disettes, des guerres et de l’épidémie de peste de 1348. D’autres part, les aléas politiques transfèrent pouvoirs et villages aux mains de nouveaux vicomtes.
Ainsi la seigneurie est unie au XVème siècle à celle d’Ille. De ce temps, nous avons conservé deux documents exceptionnels : deux livres terriers qui nous informent sur la vie à Sainte Marie la Mer. Le village comptait alors 250 à 300 habitants, vivant dans les 68 maisons enserrées dans les murailles et dans les 22 du faubourg. Tout autour de ces remparts s’organisaient des jardins, puis, au loin les terres à blé.

L’edat mitjana
En 1197, Ramon, senyor de Canet i de Santa Maria, aconsegueix el privilegi d’emmurallar el poble.
Aquest acta firmat per en Pere d’Aragó, segella definitivament el destí de Santa Maria. Amb les muralles erigides, la població veïna abandona el poblet de Sant Andreu de Bigueranes en profit de la protecció de les noves muralles. Aquest poblet, desapareix en tres segles, només l’església, desafiant el temps, resistirà fins el segle XIX.
El període del segle XIV al segle XIX, va ser marcat per la freqüència de les penúries, de les guerres i de l’epidèmia de pesta de 1348. D’altra banda, les incertituds polítiques van comportar la transmissió de poders i pobles als nous vescomtes.
Així doncs, la senyoria és unida al segle XV a la d’Illa. D’aquest temps, hem conservat dos documents d’excepció : dos cartularis que ens donen informacions sobre la vida a Santa Maria la Mar. El poble comptava llavors de 250 a 300 habitants, els quals vivien dins les 68 cases cenyides per les muralles i dins les 22 de la barriada. A l’entorn d’aquestes muralles, s’organitzaven horts i més lluny, camps de blat.

Du XVIème au XVIIIème siècles
Depuis le XVIème siècle, la guerre entre la France et l’Espagne n’a pratiquement jamais cessé.
Les armées ravagent les cultures et pillent les villages. Ainsi en 1642, l’armée espagnole attaque Sainte Marie et endommage les murailles et l’église. En 1659, l’armée française s’empare du village. A cette même date le traité des Pyrénées fait du Roussillon une province française.

Du XIXème au XXème siècles

Au XIXème siècle, le village est prospère et riche de ses cultures.
Il compte à présent environ 640 habitants dont la plupart sont cultivateurs ou bergers. Sainte Marie, vit alors au rythme des événements politiques de la nation.
EN 1848 l’arbre de la liberté, un mûrier est planté sur la place.
Le village scindé en deux, adoptera le parti des blancs ou des rouges et sera animé de réunions secrètes républicaines : le clocher républicain en témoigne encore.
Le XXème siècle est marqué par la naissance de la station balnéaire.
Ce sont les pêcheurs qui en sont à l’origine. En effet, dès 1890, ils bâtissent sur la plage des cabanes pour leur matériel. Avec la mode des bains de mer, les habitués prenant modèle, construisent de petites maisons d’été. Sainte Marie plage naît entre terre et mer.

Del segle XVI al XVIII
Des del segle XVI, la guerra entre França i Espanya no ha parat pràcticament mai. Els exèrcits destrossen els cultius i saquegen els pobles. Així, en 1642, l’exèrcit espanyol ataca Santa Maria i malmet les muralles i l’església. En 1659, l’exèrcit francès s’apodera del poble. A la mateixa data el Tractat dels Pirineus fa esdevenir el Rosselló una província francesa.
Del segle XIX al XX
Al segle dinou, el poble és pròsper i ric gràcies als seus cultius. Ja compta 640 habitants, la majoria pagesos o pastors. Llavors, Santa Maria viu a un ritme que segueix els fets polítics de la nació. En 1848, varen plantar a la plaça una morera que simbolitzava la llibertat. El poble dividit en dos va adoptar el partit dels blancs (realistes) o dels vermells (republicans), i serà animat amb reunions secretes republicanes. El campanar republicà, construït sobre el portal, és el testimoni d’aquest temps.
El segle XX és marcat pel naixement de l’estació balneària. Són els pescadors que van ser-ne els pioners, construeixen a la platja unes barraques per guardar-hi les eines de pescar. Després va venir la moda dels banys, i els que tenien la passió pel mar i per l’aigua varen construir uns casots per passar-hi l’estiu. Santa Maria platja va néixer entre terra i mar.
Algunes paraules per entendre millor
Tractat dels Pirineus : tractat signat en 1659 entre França i Espanya que va acabar anys de guerra. La frontera entre els dos regnes es va traslladar de les Corberes als Pirineus, fent del Rosselló i la Cerdanya una nova província francesa.
Llibre de cau o Capbreu : llibre que data de l’edat mitjana, reunint totes les possessions de la terra d’un poble, propietaris de terres, impostos sobre les collites i donant molta informació sobra la vida dels pobles.
Escassetat : Manca d’aliments, escassetat de menjar, fam.
histoire-02
histoire-03
histoire-04
histoire_09
Mes fêtes & mes traditions

Sainte Marie la Mer honore les traditions d’antan et innove avec les fêtes d’aujourd’hui.
Autrefois, le village vivait au rythme des fêtes religieuses. Une des plus importantes était celle de St-Gaudérique. Sant-Galdric, était le protecteur des récoltes et du Roussillon. Les reliques de ce laboureur avaient été offertes, en 1014, au Monastère de Saint-Martin du Canigou.
La tradition voulait qu’en période de sécheresse, les reliques soient trempées dans la Méditerrannée. Une des plages choisies était Sainte Marie. Les reliques accompagnées d’une procession rassemblant des fidèles de tous les villages traversés (depuis Saint-Martin du Canigou), étaient baignées au large par les religieux afin d’attirer la pluie. Au retour, une grande messe était dite en l’église du village.
Aujourd’hui, les traditions catalanes, sardanes et cobla, rythment les fêtes du village, elles sont complétées par des manifestations sportives comme la course du Tir à l’Arc et par des moments de convivialité comme les Noche Marinoises.

Festes i tradicions
Santa Maria la Mar honora les tradicions d’abans i innova amb les festes d’avui. Anteriorment, el poble vivia al ritme de les festes religioses. Una de les més importants era la de Sant Galdric. Sant Galdric era el protector dels cultius i del Rosselló. Les relíquies d’aquest llaurador van ser ofertes, en 1014, al monestir de Sant Martí del Canigó. La tradició volia que, en la sequera, les relíquies fossin submergides dins la Mediterrània. Una de les platges escollides era Santa Maria. Les relíquies acompanyades d’una processó, recollint fidels de totes els pobles travessats (des de Sant Martí del Canigó), eren banyades pels religiosos per atraure la pluja. Al retorn, una gran missa era celebrada a l’església del poble.
Avui, les tradicions catalanes, sardanes i cobla, posen ritme a les festes del poble, i es complementen amb esdeveniments esportius com la cursa del Tir a l’Arc i amb moments de convivència com les Nits Marineres.
Mon village aujourd'hui

Mon paysage, mes balades…
Station balnéaire à vocation familiale, la commune compte 3500 habitants pendant l’année mais accueille plus de 20 000 personnes pendant l’été.

La plage offre de multiples activités de loisirs. Sainte Marie allie charme d’un joli village catalan à la modernité d’une station en pleine expansion.

El poble d’avui
El meu paisatge, les meves passejades…
Estació balneària familiar, el poble compta amb 3.500 habitants tot l’any però acull més de 20.000 persones durant l’estiu.
La platja ofereix moltes activitats d’esbarjo. Santa Maria combina l’encant d’un bonic poble català amb la modernitat d’un complex en plena expansió. Orgullós de la seva cultura i patrimoni, la ciutat continua una tradició artística creant un museu d’art contemporani en alguns racons dels seus carrers.
Finalment, Santa Marie és un poble on l’art i el rugbi es combinen en harmonia. Amb un esperit de convivència, el càmping municipal acull esportistes internacionals en un entorn dedicat a l’art.